Contignü prinzipal

N profil por le dagnì dla defenüda zivica de Südtirol

D’isté dl 2004 gnôl metü sö n grup de laûr che dê se dè jö cun le tema dl avocat por mituns y jogn. Inće la defensuria popolara Volgger aldî pro chësc grup. Aladô dla lege di 10 de messè dl 1996, nr. 14 po la defensuria popolara inćiarié colaboradus cun chestiuns spezifiches. De te’ spezialisć ê preodüs por le ćiamp dl ambiënt, dla sanité y di mituns y i jogn. Ćina ilò indere gnôl ma inćiarié na colaboradëssa cun chestiuns che â da nen fà cun paziënć, por i bojëgns de mituns y de jogn n’êl gnü nominé degöna colaboradëssa aposta. Le stat ne fajô nia te chësc setur, porchël à n valgönes regiuns agì autonomamënter y metü sö defensurs por mituns y jogn a livel regional. Al ê n dejidêr sot dl zënter di jogn, che al gniss inće metü sö te Südtirol n defensur aposta por mituns y jogn aladô dl model austriach. Volgger ê dla minunga che la defenüda zivica foss a pora nia tla condiziun da podëi rapresentè cun efiziënza les chestiuns di mituns y di jogn.
Canche al metô man de se lascè aldì rapresentanzes de d’atri interesc y che chisc pretenô inće n so defensur popolar por sües ghiranzes, se fajô la defensuria popolara „la domanda tan inant che al podô gnì tignì cunt di interesc particolars y tl medem tëmp inće evité che la istituziun iuridica defenüda zivica se spidiciass“. Volgger â metü adöm n „profil por le dagnì dla defenüda zivica te Südtirol“. Sciöche soluziun por i dejiders desvalis âra tl će na „ćiasa dla defenüda zivica“, che dê ti dè alberch sot a un n tët ite ales domandes di zitadins generales y a ćiamps spezifics por les chestiuns de paziënć y por chëres de mituns y de jogn. Tl caje de bojëgn podess la defenüda zivica inće dè ia d’atri ćiamps spezifics, por ejëmpl por jënt atempada, porsones cun impedimënt fisich y imigrà. „Le fin é chël de se rënde cunt daldöt y dlungia i zitadins de ći bojëgns che ai à, insciö che al vëgn tignì cunt di singui ćiamps aladô dla spezialisaziun“, scrî Volgger. „L’ativité paralela te de plü strotöres dess gnì evitada; por düć i zitadins déssel gnì pité na portina unitara olache an po portè dant retlamaziuns tl ćiamp publich.“
Al gnô fat i pröms vari tla direziun de na spezialisaziun. Na colaboradëssa aposta se fistidiëia dles chestiuns di paziënć; chësta laôra sciöche na sort de defensuria por i paziënć. Ara tëgn śëgn inće udiënzes ti ospedai da Balsan y da Maran, mo ara é tres liada ales indicaziuns dla defensuria popolara. Implü à la defensuria popolara Volgger sburlé che al gniss cherié les fondamëntes iuridiches por mëte sö na portina de apajada che à da nen fà cun les chestiuns de responsabilité dl dotur. La portina de apajada é n dejidêr che la defenüda zivica â bele dî. Bele le defensur popolar Palla â tres indô mostrè sö la importanza de n te’ post, dantadöt tl caje de fai de tratamënt foss so laûr stè n vantaje por trames les partides en conflit. Le conzet gnô laurè fora adöm cun le ressort por la sanité, la rapresentanza di paziënć dl ospedal da Desproch y l’ordinn di doturs.

Ai 3 de otober dl 2005 à la defensuria popolara Volgger invié a Balsan a n convëgn internazional sön l’argomënt „defenüda zivica te Südtirol - prospetives por le dagnì t’Europa“. Dlungia la defensuria por mituns y jogn dl Tirol âra inće invié le defensur por jogn dla regiun Friuli Venezia Giulia, le defensur popolar dla regiun Toscana, le defensur por paziënć dl Tirol, le defensur popolar austriach y l’ombudsman dl ćiantun Turic. Tla finada à inće i resultać di paîsc rapresentà al convëgn portè pro che al gniss metü sö te Südtirol n avocat por mituns y jogn aposta. Cun la lege di 26 de jügn dl 2009, nr. 3 él gnü cherié l’avocatöra por mituns y jogn te Südtirol. Simon Tschager é gnü lité ai 6 de mà dl 2010 dal Consëi Provinzial de Südtirol sciöche pröm avocat por mituns y jogn de Südtirol.
La „ćiasa di defensurs popolars” gnô inće en pert realisada. De novëmber dl 2010 à la defenüda zivica traslochè te süa sënta atuala tla Strada Cavour 23. Tla secunda alzada él i gragn ofizi bi lominusc. Tla pröma alzada dla medema ćiasa él l’avocata por mituns y jogn. Le consëi provinzial por la comunicaziun é inće aćiasè tl medem frabicat. An à capì che le conzet va bun, la colaboraziun danter chëstes trëi istituziuns funzionëia zënza problems, inće por mirit dla vijinanza fisica.

30 agn defenüda zivica te Südtirol
  Titul Download

L ie de bujën avëi nstalà l PDF Reader, acioche n posse giaurì y udëi i documënc tl format PDF che ie sun chësta plata.
Desciariede sën
Free PDF
PDF Reader
Adobe© Reader©
Adobe© Reader©

40 agn defenüda zivica te Südtirol [Publicazions]
40 agn defenüda zivica te Südtirol
  1. Versione online
  2. PDF (2422 KB)