Contignü prinzipal

La lege nöia por le defensur popolar dl 1996

Ala fin gnô i scrais di defensurs popolars Steger y Palla aldis. La lege provinziala sön la defenüda zivica dl 1983 gnô tuta jö y sostituida cun na lege moderna. N impuls important por chësc svilup ê le congrès internazional a Balsan, cherdè ite dala presidënta dl Consëi Provinzial de Südtirol Sabina Kasslatter Mur ai 28 de merz dl 1996. Chësc convëgn â sciöche contignü: „La defenüda zivica, dala portina por retlamaziuns generala ćina ala rapresentanza de interesc spezifics“. Cun la lege provinziala nr. 14 di 10 de messè dl 1996 gnôl metü la fondamënta por na defenüda zivica nöia. N valgönes ghiranzes dl defensur popolar da n iade y de chël en funziun gnô metüdes en pratica, insciö gnôl aćiasè la istituziun tl Consëi Provinzial. La competënza dl defensur popolar por chestiuns cun i comuns gnô reconesciüda tla lege. I ćiamps de competënza dl defensur popolar gnô amplià. Tl dagnì dêl se fistidié esplizitamënter di ćiamps dla sanité, dla natöra y dl ambiënt, sciöche inće di mituns y di jogn. Chilò preodô la lege nöia che le defensur popolar podess inćiarié cun dovëis spezifics personal aposta. Implü ti gnôl surandè al defensur popolar le dërt de dè la inćiaria a profescionisć lëdi de arjigné arać iuridics.

Mo al defensur popolar en funziun Palla ne ti bastâ chësta reforma nia. Al damanâ de plü coreziuns. La manira de se möie dër burocratica dla defenüda zivica gnô mantignida aladô dla lege, inće sce ara n’ê ti 19 agn dla ativité da denant mai gnüda tignida ite, mo ê tres gnüda odüda sciöche na „vincolaziun cuntra le prozedimënt“. La dorada dla inćiaria dl defensur popolar dê finalmënter gnì destacada dal tëmp dla inćiaria dl Consëi Provinzial, ćiodiche „al se cheriëia insciö n tlima de dependënza o al vëgn a se le dè almanco na otica storta“. Mo le gran punt de deblëza dla lege odô Palla te sciöche al gnô nominé le personal. „Le Consëi Provinzial dess ti surandè al defensur popolar so personal, zënza che chësc ais n dërt de consultaziun“. De jenà dl 1997 gnôl portè ite n regolamënt nü, mo chësc alzâ bele tosc sö n gran stöp. Inlaôta â le Consëi Provinzial deliberè che i comuns messess paié n contribut por i sorvisc dl defensur popolar (paragraf 2-bis). La desposiziun restâ dër ampla y portâ püć agn dedô a na discusciun daverta danter le defensur popolar Palla y le presidënt dl Consëi Provinzial da inlaôta Thaler.
Le ćiamp de competënza dl defensur popolar gnô amplié tres la lege nr. 127 (Bassanini II) di 15 de mà dl 1997. Aladô de chësta é i defensurs popolars regionai autorisà da d’ademplì la funziun dl defensur popolar inće ti confrunć di organns statai atifs tles singoles regiuns, tan inant che al ne vëgn nia metü sö n defensur popolar nazional. Tuć fora é ma i ćiamps dla defenüda, dla segurëza publica y dla iustizia.
Ćiamò n iade vëgnel spostè la defenüda zivica. Dai locai strënć y nia neutrai tla Strada Crispi é i ofizi gnüs metüs tl cör dla cité vedla, tl Laubenhaus nr. 22 y ilò tla terza alzada.

30 agn defenüda zivica te Südtirol
  Titul Download

L ie de bujën avëi nstalà l PDF Reader, acioche n posse giaurì y udëi i documënc tl format PDF che ie sun chësta plata.
Desciariede sën
Free PDF
PDF Reader
Adobe© Reader©
Adobe© Reader©

40 agn defenüda zivica te Südtirol [Publicazions]
40 agn defenüda zivica te Südtirol
  1. Versione online
  2. PDF (2422 KB)